El dolor

Quan des de l'enfoc humanista de la Teràpia Gestalt parlem de sentir en el cos allò que expressem amb paraules, en algunes ocasions la persona, client o pacient a qui atenem, diu no saber o no entendre que li diem.

Els nostres aprenentatges a casa i a les escoles poden haver-se basat en tot allò que podem transmetre amb la paraula. Els nostres mestres potser posaven ordre a classe imposant silenci, castigant o fins i tot reprimint emocions. Tota expressió emocional no es treballava a classe.

Lògicament la ratio per mestre d'alumnes és molt elevada i el sistema exigeix als seus actors (mestres, direcció i alumnes) arribar a final d'any amb un volum de matèries assolides.

Això fa que tot el que és emocional, generalitzant, perquè excepcions de ben segur n'hi ha, el sistema educatiu no ho aborda proporcionalment en hores, com ho fa amb les matèries. L'atenció que es pugui prestar a l'estat emocional dels nens, llenguatge emocional i consciència corporal, és d'un gran valor.

Una matèria que es digui, m'invento, "sentim les emocions"! a través d'altres activitats, per dir-ne algunes, clown, teatre, moviment corporal, pot ser de gran ajuda.

Generalitzant, podem dir que en gran mesura, som analfabets emocionals.

Per això quan arribem a teràpia o ens apuntem a un taller de teatre ens sentim incòmodes quan es tracta de mostrar-nos davant dels altres, perquè sentir vergonya "està mal vist", o tenir ràbia "inacceptable".

I ara introdueixo el terme dolor. Fa uns mesos llargs ja, vaig sotmetre'm a una operació odontològica. Dissortadament el cirurgià no va calcular bé la quantitat d'anestèsia i va practicar uns talls sense que tingués la boca adormida.

El patiment de sentir com et tallen, el dolor, era tan gran que si no hagués estat per un espai de temps limitat, m'hauria desmaiat de ben segur. La recuperació va ser molt dolorosa i amb episodis de dolor molt intensos.

Et preguntes perquè t'ho explico. On vull anar:

• L'anestèsia pretén tapar el dolor.

• El dolor ens pot portar a tal extrem que el nostre sistema simpàtic (nerviós) es desconnecti per tal que no en sentim més, i ens pot arribar a desmaiar.

D'aquesta manera comparar-ho amb el fet que quan ens pregunten a teràpia què sentim, podem no sentir res perquè estem "anestesiats" després de tant patiment, desconnectades de les nostres emocions. En canvi quan parlem de dolor físic intens, ens cal estar anestesiats perquè no hi estem acostumats.

Quan estem molt en la ment, en la paraula, en el discurs, ens costa entendre el llenguatge del cos, els senyals que ens envia, amb contractures, constipats, mals crònics als nostres òrgans...

En el cas de les emocions és justament al contrari, necessitem connectar amb el dolor, desanestesiar-nos, per tal de sanar aquestes simptomatologies que anomeno.

I una manera d'anestesiar-nos és amb el raonament. Quan ja no podem resoldre el que ens passa a la vida amb paraules, necessitem anar a un especialista perquè ens ensenyi a sentir de nou les emocions que ens van ensenyar a reprimir, per tal de saber què ens està fent bé i què no.

L'inici de la salut passa per atendre al nostre cos i demanar al cap, les paraules, que deixin de buscar solucions, que amb tanta paraula no podem pensar bé, no podem sentir les emocions i prendre decisions per sentir-nos millor.

Què vol dir "pensar bé"? Un terapeuta t'ajuda a veure:

• Com el teu diàleg intern et bloqueja i insensibilitza per atendre les emocions.

• Com pots identificar els senyals del cos per entendre que el cos "et parla" quan necessites fer un canvi d'hàbits, creences o aprenentatges obsolets.

• Com a través de l'atenció plena pots anar canviant el teu discurs per un de més coherent i raonable, que et porti a recuperar la teva pau i equilibri interior.

Aquesta etapa de dolor tan intens després de la meva intervenció odontològica em va servir per entendre com puc explicar als clients que diuen no sentir res.

I així podem començar a treballar i posar consciència que l'angoixa, el mal de cap o el dolor a l'espatlla té un origen en la manera en com afrontem els reptes o dificultats que la vida ens posa al davant per a que canviem allò que no ens està fent bé. És a dir, nosaltres mateixos.

Una abraçada

Espero els teus comentaris

Mateu Boldú